TEXT DE JUSTIFICACIÓ

Per a realitzar aquest exercici de conceptes oposats em va tocar basar-me en les obres de la dissenyadora Anni Albers, les quals segueixen majoritàriament una estètica marcada, ordenada i per tant força repetitiva. Partint de la base dels seus dissenys vaig optar per treballar-ne de diferents entre ells, on vaig començar amb una sèrie d’esbossos. No obstant, la majoria d’aquests no acaben sent com el resultat final ja que hi ha hagut força variacions. Gràcies al programa informàtic Ilustrator vaig poder imitar aquestes formes i aplicar el mateix color que en els estampats originals, on vaig anar treballant a partir de rectangles i triangles combinant-los entre ells de diverses maneres. Per tant, aquest conjunt de dissenys consta de quatre fulles on a cada una hi ha dos conceptes oposats (i on el disseny de l’esquerra és el més directe a les obres de Albers, és a dir que aquest és una representació que es relaciona fàcilment amb aquestes i el de la dreta s’allunya més, sent per tant més experimental i volent aconseguir l’efecte oposat):

El primer disseny és la Seqüencialitat-Aleatorietat, on es compara un ordre lògic establert amb d’un que no segueix cap mena de criteri rigorós per ordenar i presentar aquestes formes.

El segon és la Unitat-Fragmentació, on es compara una manera molt clara i gradual amb una de més dispersa amb un disseny més estès.

El tercer és la Coherència-Variació, on es compara també un ordre lògic i molt pensat a través de la repetició d’elements però amb diferents direccions, amb una gran varietat de direccions i per tant sense seguir cap ordre com aquest anterior.

I l’últim disseny és la Regularitat-Irregularitat, on es compara una distribució de les formes de manera uniforme i simètrica amb una de lliure i per tant, descompensada.

TEXT DE JUSTIFICACIÓ

Per realitzar la meva pròpia tipografia vaig partir del disseny de la lletra Garamond, ja que em va agradar molt la forma arrodonida que té (la minúscula). En un principi em vaig decantar en fer una tipografia basada en Gaudí, però no m’acabava d’agradar el concepte. Així doncs, vaig triar un concepte molt més proper per mi i que crec que en certa manera em representa bastant: l’aigua. Vaig decidir treballar aquest concepte fruit de la pintura La gran onada de Kanagawa, on vaig intentar representar aquesta idea de l’onada que trenca.

A l’hora de fer la tipografia, l’he pintada amb blau cel i blau marí per tal de donar major credibilitat i realisme a la idea i l’he anomenat Humida. No obstant si ens hi fixem, l’aigua no està humida sinó està mullada per dir-ho d’una manera, però he volgut donar aquesta idea d’humitat ja que m’agradaria que en el cas d’utilitzar aquesta tipografia doni sensació de frescor, d’humitat en el paper o suport sobre el que s’estigui treballant.

Finalment, he triat l’eslògan Atreveix-te, mulla’t perquè considero aquesta tipografia és una mica arriscada, de tal manera que desafio al públic a utilitzar-la i jugo amb el doble sentit de mullar-se (de mullar-se físicament amb aigua i de mullar-se a l’hora d’atrevir-se a fer qualsevol cosa).

Monograma sobre cartulina blanca

Monograma sobre cartulina negra

TEXT DE JUSTIFICACIÓ

El meu monograma està format per la lletra M i la lletra A, les meves dues primeres inicials. Aquesta forma que té es deu a que vaig partir de cinc cercles iguals força ovalats i en aquests vaig intentar col·locar les dues lletres seguint un mateix patró: tres meitats de cercles formaven la M, un cercle sencer la A i una altra meitat el final de la A.

D’aquesta manera es tracta d’ un disseny que segueix una estètica regular i amb una simetria, aspecte que crec que em representa bastant perquè em considero una persona força ordenada i perfeccionista. Per tal de plasmar la meva personalitat he optat per arrodonir les formes ja que crec que així es representa la figura d’una manera més suau, i per tal de transmetre la sensació d’elegància que considero que tinc sobretot de cara a la manera de pensar, he optat per allargar ambdós extrems. En comptes d’acabar-los en una punxa, he decidit arrodonir-los també ja que he cregut que si els acabés amb punxa podria semblar una mica violent i extremat i crec que no s’adapta al meu caràcter.